ANÀL.LISI DEL RANQUING FCPP 2011

Ja ha finalitzar el Rànquing FCPP 2011, primer de tot s’ha de felicitar a l’Antonio Penalva que ha aconseguit el seu primer triomf en el Rànquing.

Ara és el moment de de fer reflexions de quin model tenim, i si és o no l’adequat pel nostre esport, això si amb cifres a les mans.

La majoria de vegades quan es parla del Rànquing es fa només tenint en compte algun valor, però mai es mira des d’un conjunt, ens quedem en quin éxit ha tingut perque aquella prova han jugat 400 i pico jugadors, i ja sempre pensem que el Rànquing és tot un éxit de participació en tots els sentits.

L’ànal.lisi de les dades poden portar moltes sorpresas.......

Any               Nombre total jugadors                 Mitja jugador x prova

2009	3.145 jugadors	310 jugadors
2010	3.535 jugadors	295 jugadors
2011	3.225 jugadors	269 jugadors

Es a dir, a l’any 2011 s’ha produit una disminució del 8,8% de jugadors participants respecte al 2010, un total de 310 menys de green fees (una reducció de 6000 euros d’ingressos pels camps).

Any             Nombre jugador min. 1 prova         Femines          Sèniors

2009	952 jugadors	71	207
2010	968 jugadors	104	312
2011	845 jugadors	89	243

Al 2011 i respecte al 2010, ha baixat quasi un 13% el nombre de jugadors que han jugat com a mínim 1 prova, així com s’ha reduit un 15% el nombre de dones que han jugat i el nombre de sèniors en un 22% menys.

L’anàl.lisi per provincias si que ens dona força detalls:

Any                       Total                     Barcelona           Girona                  Tarragona           Lleida

2009	227	151	34	31	11
2010	214	150	16	31	17
2011	194	140	33	11	10

En Resum, el nombre de jugadors que arriban a jugar només 8 proves ha anat disminuint de 227 en el 2009 als 194 al 2011, és a dir ha baixat en 2 anys el 13,7%.

Amb aquestes xifres, podem dir que això no és un veritable Rànquing Català, sino que és un Rànquing de Barcelona, amb algunes aportacions de jugadors de Girona, Tarragona i Lleida.

S’ha de tenir en compte que a Girona en el 2011 s’ha incrementat una mica la participació perquè hi han hagut més proves en la seva provincia, un total de 3 proves + Absolut que s’ha jugat a camps gironins.

Davant d’això i com a conclussió a les xifres i en resum poder dir:

• Ha disminuit la participació global quasi un 9% respecte al 2010.

• Han baixat quasi el 13% el nombre de jugadors que han jugat com a mínim una prova.

• S’ha reduit el nombre de jugadors que han jugat el mínim de 8 proves puntuables en un 13,7% respecte al 2009.

• El Rànquing el segueixen majoritariament jugadors de Barcelona i en certs moments jugadors de Girona (depenen del nombre de proves que es juguin en el seu territori) i és quasi testimonial en Tarragona i Lleida.

A partir d’aquestes dades és quan hem de valorar en la seva justa mesura l’actual Rànquing.

A la provincia de Tarragona durant el 2011 i per l’empenta d’alguns jugadors i es clar amb la col.laboració dels camps s’ha jugat un Rànquing de 7 proves a tots els camps de la provincia. Encara que va arrancar amb molt bona participació desprès de mica a mica aquesta s’ha anat diluint. Això s’ha aprofitat per dir que no ha funcionat.

Crec que no s’ha valorat amb total exactitut. La visió de com es troba el P&P a la provincia de Tarragona, donaria per un altre debat. Però algunes dades es donen una visió ràpida del que esta passant, les llicències són poc més de 800 i la competencia dels camps de Golf (sobretot de Port Aventura), no ha acabat de generar el nombre de llicències suficients per que el P&P es desenvolupi. Qualsevol campionat de cap de setmana, en els camps tarragonis (excepte El Vendrell) no arriba en la majoria de casos als 50 jugadors participants, quan temps endarrera fàcilment els campionats tenien més de 100 participants.

Dit això i amb perspectiva de com esta el P&P a Tarragona, podem valorar el Rànquing Tarragona, 2011. Gairebé 50 jugadors han disputat les proves mínimes per optar a la classificació final, o sigui 40 jugadors més que en el Rànquing FCPP (és poc o molt, tot és valorable). El que si s’ha de valorar és la participació en almenys una prova ja que en el cas del Rànquing FCPP aquest ha tingut 35 jugadors, el Rànquing de Tarragona han sigut 257 jugadors participant, crec que ealment és un nombre força significatiu. El perquè aquesta diferència, doncs crec que per exemple els premis en forma d’abonaments o green-fee no només pels millors Scratchs, sino també pels guanyadors handicap, així com la possibilitat de participar en representació de Tarragona en la trobada entre provincias ( no només els millors, sino el millor handicap, la millor femina, el millor sènior).

Aquest éxit (per altres un fracàs) en el seu primer any de vida, va fer que els creadors d’aquest Rànquing portessin una proposta a la FCPP per modificar el Rànquing en el format que ara tenim i cap a un Rànquing Provincial.

 

Davant de tota aquesta exposició podem fer-nos algunes PREGUNTES:

1. Perquè la FCPP davant la proposta d’un Rànquing Provincial amb fase final ho va descartar sense més?

2. Perquè davant la proposta del Representant dels Jugadors de donar premis en forma de Green-Fees es va dir que no?

3. Perquè el Rànquing és la competició més cara organitzada per la FCPP, 21 euros pels 20 euros de l’Interclubs, i els 15 euros als Campionats de Catalunya i amb menys incentius, ni tant sols una copa pel guanyador de la prova.

4. Podem considerar que la participació de 194 jugadors fent el minim de 8 proves és un éxit  o no, si tenim en compte que a primera divisió ja hi ha jugadors de primer nivell que practicament ja ompliriem el Rànquing?

5. No creieu que al igual que l’Interclubs a on participen gairebé 2.000 jugadors si tinguessin un Rànquing Provincial i diferents categories no augmentaria el nombre de participants?

6. Quines raons fan que anualment s’hagin de jugar obligatoriament dos proves del Rànquing a Andorra?

7. Es valora realment la baixa participació de jugadors d’altres provincias que no són de Barcelona?

8. Perquè tots els camps no tenen els mateixos drets per poder acollir el Rànquing, perquè els camps nous no tenen proves de Rànquing i només poden acollir un nombre molt limitat de proves anuals?

9. Perquè la FCPP no demana cap contraprestació als camps (només aigua i fruita) i cobra 21 euros, quan a vegades algun camp que ha acollit la prova estava en un estat que no era el més apropiat per acollir una competició oficial?

10. Perquè si realment és un Rànquing per determinar la selecció catalana no es tancat per un nombre limitat de jugadors que poden arribar a conseguir-ho, i no com ara es deixa participar a tothom sense cap premi a canvi, a qui beneficia això?